Cinc dies per donar forma als serveis públics del futur

Un nou esdeveniment pràctic per a tots els implicats i interessats a dissenyar serveis públics més eficients i satisfactoris. Podreu conèixer casos reals, d’àmbit local i internacional. Podreu practicar mètodes concrets, nous i creatius per millorar els serveis. O, si us animeu, passar pel procés de dissenyar un servei des de zero en només 48 hores a la Barcelona GovJam. I no ens hem oblidat d’incloure algunes activitats informals, perquè conegueu tots els altres innovadors del sector públic, que no són pocs!

Tota l’informació de la setmana a www.setmanaisp.cat

Presentacions del dimecres 04/06/2014

9:00 Tomás Díez – Smart Citizen

Quins són els nivells reals de contaminació de l’aire al voltant de la vostra casa o negoci? I els de soroll? I humitat?

Imagineu que els podeu conèixer, compartir instantàniament i comparar-los amb altres llocs a la vostra ciutat, en temps real… Com podria aquesta informació ajudar a millorar la qualitat del nostre entorn?

A Smart Citizen volen donar reposta a aquestes qüestions i moltes més, a través del desenvolupament de sensors de baix cost. Ara pots ser un d’aquests sensors en xarxa i donar suport aquest projecte. Però no paren aquí … Com podem construir una autèntica Smart City…? Començant pels Smart Citizens?

Smart Citizen és una plataforma per generar processos participatius de les persones a la ciutat. Connectant dades, persones i coneixement, l’objectiu de la plataforma és per servir com a node per construir indicadors productius i oberts, i eines distribuïdes, a través de les quals arribar a una construcció col·lectiva de la ciutat pels seus propis habitants

10:00 Mila Gascó – Institut d’innovació i ciutat

El Center for Innovation Cities (CIC) és un centre de recerca i consultoria sobre els processos d’innovació oberta a la ciutat. EL CIC s’emmarca a l’Institut d’Innovació i Gestió del Coneixement d’ESADE i està dirigit pel Dr. Esteve Almirall, expert en l’aplicació del concepte d’innovació oberta a l’àmbit públic.

Una de les línies d’actuació més importants del Center és la que té a veure amb els projectes de recerca. Particularment, en l’àmbit europeu, el CIC està participant a projectes relacionats amb la innovació i les smart cities, tal com Digital Social Innovation (http://digitalsocial.eu/), Sunshine (http://www.sunshineproject.eu/), AppsforEurope (http://www.appsforeurope.eu/) o CitySDK (http://www.citysdk.eu/). El Center també promou la publicació d’articles i documents relacionats amb els resultats de la recerca. En els últims mesos, investigadors del CIC estan editant un llibre sobre smart cities i preparant un special issue a la California Management Review sobre innovació oberta i economia col·laborativa.

Per poder portar a terme les seves activitats, el CIC confia en les relacions amb importants actors de la innovació a la ciutat, amb els que fa networking i organitza activitats conjuntes. Ajuntaments europeus, empreses i d’altres universitats conformen una xarxa que li permet al Center for Innovation in Cities desenvolupar la seva activitat més eficaçment i amb més sentit.

11:30 Pep Guasch i Òscar Martinez – Ciutat Beta: #SentAntoni

CiutatBeta (http://www.ciutatbeta.org/) és una plataforma de treball i anàlisi que posa en joc processos i eines INNOVAdores per a l’acció social. Un espai on EXPLORAr l’ADN de la ciutat en què vivim i, a través d’una perspectiva interdisciplinària, dissenyar prototips i solucions creatives a necessitats de territoris/barris concrets i/o noves problemàtiques socials, per després, POSAr-les a PROVA. Després de dues edicions, CiutatBeta ha abordat temes com la sostenibilitat, el teixit urbà, el joc… a barris com el Raval, la Mina i Sant Antoni de Barcelona o Sant Feliu a Girona.

CiutatBeta és una idea del Col•legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC), amb el suport de Trànsit Projectes S.L i la col•laboració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). I la col•laboració de les entitats professionals: l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (ACELLEC), l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ) i l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC).

A la sessió, Pep i Òscar presentaran en detall el cas de #SentAntoni, el mapa emocional del barri de Sant Antoni de Barcelona. #SentAntoni és un prototip que neix de l’edició de CiutatBeta 2013-2014, a on es va recollir i ubicar les emocions i els sentiments al barri de Sant Antoni de Barcelona durant la seva última Festa Major, al gener del 2014.

#SentAntoni anticipa noves métriques emocionals que podrien ser creades i gestionades pels ciutadans per tal de conèixer els seus barris, canalitzar iniciatives, resoldre conflictes locals i negociar amb l’administració (que normalment intervé basant-se en nocions d’eficiència i productivitat).

A més, l’experiència #SentAntoni reprodueix un sentiment de pertinença al territori urbà. Preguntar-se per l’emoció que li desprén un lloc, el disgust per una situació viscuda o el sentiment produït per una proposta al barri, desenvolupa una preocupació, una afinitat, i un apropament cap al lloc on es viu.

12:30 Helena Cruz i Gallach, Barris i crisi

El projecte Barris i Crisi té per objectiu analitzar els impactes de la crisi sobre les desigualtats socioespacials en els municipis catalans i, més concretament, els seus efectes sobre els barris més desafavorits. Així mateix, també identifica i analitza el tipus de respostes que s’estan donant des dels mateixos barris al context econòmic actual, intentant comprendre quins són aquells elements que contribueixen a la resiliència de les comunitats davant la crisi.

Aquesta recerca posa llum sobre una realitat fins ara poc reconeguda i poc estudiada, ja que bona part dels estudis existents sobre els impactes socials de la crisi en el nostre país han deixat de banda la seva dimensió territorial. La recerca ens està permetent constatar la desigual distribució territorial de les conseqüències socials de la crisi, i el conseqüent eixamplament de la distància entre els barris més benestants i els més desafavorits.

Els barris més vulnerables tendeixen a ser aquells que es troben més aïllats territorialment i on hi ha una major concentració de població d’origen estranger amb molt pocs recursos econòmics. Malgrat l’extrema vulnerabilitat d’alguns d’aquests barris, la situació no arriba a esdevenir del tot insostenible des del punt de vista de les privacions, la convivència social i l’estabilitat política gràcies a les dinàmiques de solidaritat interpersonal entre veïns, a la feina solidària de les entitats i al treball conjunt entre les administracions i el teixit associatiu.